El Prat: un aeroport de província?

“No es tracta d’un problema identitari sinó de gestió”. Amb aquesta frase, el catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, va obrir la presentació de l’estudi Aeroports i globalització, el passat mes de novembre a Barcelona. La recerca posa de manifest que Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), l’ens que gestiona la navegació aeroportuària a l’Estat espanyol, està concentrant les inversions a l’aeroport de Madrid (Barajas) i frenant, com a conseqüència, el desenvolupament de l’aeroport de Barcelona (El Prat).

Les dades són prou eloqüents: si la diferència en el nombre de passatgers que circulen per l’aeroport de Madrid i Barcelona es relativament estreta, 22,3% i 14,8 %, la inversió durant el període 1992-2004 en ambdós instal·lacions s’ha repartit en una proporció absolutament desorbitada, el 57,8% i el 14,6 %, respectivament. En efecte, partir dels anys noranta, el plantejament estratègic d’AENA va ser apostar per Madrid com a pol únic per als vols intercontinentals i Ibèria com a companyia bandera. Aquesta col·lusió d’interessos es materialitzava amb la construcció de la megalòmana terminal T-4 –que convertia Barajas en el segon aeroport d’Europa– per posar-la a disposició de la companyia, ara ja privatitzada. Com a torna, Ibèria decidia concentrar a Madrid les operacions de llarg recorregut i destinar bona part dels espais de l’aeroport del Prat a la seva nova filial de vols de baix cost, Clickair, impedint que altres companyies, que s’havien mostrat interessades en obrir nous enllaços intercontinentals des de la ciutat comtal, poguessin establir-s’hi per manca d’espai.

No hi ha dubte que Barcelona ha esdevingut en els darrers anys un dels nodes clau de la geografia dels vols de baix cost, ara bé, no n’hi ha prou amb ser la capital europea del turisme del texà i del “calimotxo” per figurar en el nou mapa de l’economia global. En efecte, un turista pot dedicar tres hores del seu temps d’oci per agafar un vol d’enllaç que el porti a una destinació privilegiada però aquest lapse de temps –que és el que implica no tenir vols directes amb les principals destinacions del món– pot ser determinant perquè un empresari tanqui o perdi una oportunitat de negoci. En fi, alguns ciutadans no es cansen de denunciar que Barcelona s’està convertint en una ciutat provinciana, doncs bé, ara ja sabem que la política d’AENA és una de les causes d’aquest problema i que amb una gestió individualitzada de l’aeroport, ideada per servir les necessitats de la ciutat i la seva regió urbana, això es solucionaria.

Juli Valdunciel Coll
Publicat a Celobert, núm. 41