Anglès: llengua comuna

Mentre alguns agitadors es dediquen a recollir signatures per un manifest que pretén imposar una llengua única a l’Estat, l’anglès continua penetrant en tots els àmbits de la nostra vida social.

La globalització prima les relacions econòmiques i socials a escala planetària. Com a conseqüència, el referent de les nostres empreses i centres de recerca, ja no és més el mercat domèstic sinó un mercat global amb una llengua franca, l’anglès, que es propaga gràcies al poder dels Estats Units, la senzillesa comparativa de les seves estructures gramaticals i la capacitat de difusió dels mitjans de comunicació de masses. Mentre alguns periodistes intenten fer-nos creure que l’espanyol es troba en plena cursa per l’hegemonia mundial, els polítics i caps pensants d’aquest país s’afanyen a enviar els seus fills a estudiar anglès als Estats Units i Anglaterra. Mentre alguns visionaris de via estreta fabulen sobre una futurible hegemonia del xinès, els xinesos s’afanyen a aprendre a negociar amb la llengua d’Isabel II.

En la nova fase global, el que compta és saber la llengua amb què es circula la informació i es prenen les decisions. La resta de llengües, malauradament, seran arraconades progressivament a l’àmbit domèstic. El paisatge del futur potser serà multilingüe: un ciutadà parlarà català perquè és la llengua de casa seva, castellà perquè té parents a Andalusia, i qui sap si fins i tot xampurrejarà una mica el finès perquè té una nòvia finlandesa, però el que és ben segur és que coneixerà l’anglès, perquè aquesta serà la llengua que li permetrà treballar i viatjar sense problemes. El futur, ens agradi o no, té una llengua comuna i aquesta no necessita cap manifest.

Juli Valdunciel

Publicat a Celobert núm. 60 Edició de Blanes