La massificació del turisme

Després d’haver convertit les vacances en una cursa per fer quilòmetres, cremar benzina i aterrar a qualsevol destinació exòtica que aparegui al magazine del diari, finalment podem tornar a casa i reposar. D’entrada, l’equació per gaudir d’una bona experiència de viatge hauria de ser proporcional a la distància recorreguda, és a dir, a mesura que ens allunyem del nostre entorn cultural (català, mediterrani, europeu occidental, etc.) més enriquidor hauria de ser el nostre periple. Però la massificació ha convertit els tradicionals llocs turístics -més enllà de les fronteres- en ambients teatralitzats, on l’espai s’ha convertit en un decorat i les persones en actors que tenen com a únic objectiu buidar-nos les butxaques. Amb aquesta premisa, tant se val consumir platges exòtiques com piràmides, catedrals gòtiques com aiguamolls plens de cocodrils, el fet és que cada cop costa més tenir una experiència genuïna.

Llegia ara fa uns dies una entrevista a l’alcalde de Florència que aportava llums al problema. “Quina solució proposa vostè per regular el turisme a Florència en una societat de lliure mercat? Implantar quotes? Posar peatges?” -preguntava el periodista-. “No!” –responia l’alcalde- “aquestes opcions serien classistes i antidemocràtiques. Si féssim això, hauríem tornat al món d’abans de les revolucions... quan només una oligarquia tenia la possibilitat de disfrutar dels viatges. La demanda és creixent i il·limitada, i, per tant, la solució és construir noves Florències!”. En fi, el món s’acaba, però mentrestant, em consta que algun emirat del golf Pèrsic ja s’ha posat mans a l’obra...

Juli Valdunciel

Publicat a Celobert núm. 61, Edició de Blanes