El Blanes futur a través del nou POUM

Encara és possible visitar l’exposició pública del nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) a la Casa del Poble. El POUM és el document legal —i, per tant, vinculant― que té com a objecte l’ordenació del creixement urbà a través d’una normativa d’usos i volums edificables. En aquest sentit, el POUM influeix de forma directa o indirecta en totes les diverses esferes de la nostra vida social ja que és l’eina que determina la ubicació dels llocs de residència, de treball (sòl per a activitats econòmiques), de serveis (sanitat, escoles, etc.) i, per últim, tot el sistema de infraestructures que permeten articular-los. Aquesta dimensió col·lectiva de l’urbanisme es confronta en el pla individual amb les nostres necessitats i desitjos com a ciutadans i, per tant, el POUM és —per natura― un document d’equilibri entre interessos sovint contraposats.

Durant les darreres dècades hem vist un canvi radical en el nostre paisatge. Blanes, com la majoria de municipis de la costa, va patir durant el franquisme els excessos de l’especulació urbanística, el creixement desordenat i l’absència de serveis. El pla d’urbanisme de 1981 va tractar de posar-hi ordre però les seves directrius encara bevien en alguns aspectes de les inèrcies del desarrollisme. Per si fos poc, els darrers 15 anys hem patit el boom immobiliari més gran de la nostra història. Així, doncs, els redactors del nou pla d’urbanisme han hagut de lidiar amb un municipi que en poc temps ha passat de ser un poble envoltat d’un entorn paisatgístic excepcional a ser una ciutat petita que ha crescut de manera accelerada i acumula dèficits importants.

El Blanes que projecta el nou POUM cap al futur veurà —malauradament― l’extensió de la urbanització fins a les faldes dels turons que envolten el municipi i el delta de la Tordera. Com a torna, el conjunt urbà serà més compacte físicament, ambientalment més compensat i veurà reforçat el seu rol de capitalitat. Al centre urbà, la reducció de les alçades edificables i l’ampliació del catàleg d’edificis protegits permetrà conservar-ne la seva estructura com a senya d’identitat col·lectiva. Pel que fa als nous espais residencials, cal destacar algunes actuacions destinades a l’habitatge protegit —que tanta falta fa a les joves parelles blanenques― i un conjunt de plans parcials ubicats bàsicament a l’oest, a la zona de la Plantera i el Racó Blau, i al nord, a la faixa aturonada que s’estén entre Ca l’Aguidó i Valldoritg. Aquests nous creixements tindran la funció de cosir els buits urbans preexistents però també han de permetre respirar l’organisme urbà, afavorint-ne la permeabilitat amb els espais naturals que l’envolten. Potser caldrà, doncs, cercar solucions urbanístiques més amables, amanides amb vies verdes com la que —ja amb gran èxit― ressegueix la carretera de Tordera, i evitar que els nous barris es converteixin en una nova muralla.

Pel que fa a les activitats econòmiques, a l’oest hi haurà un gran node industrial-terciari format pels antics polígons del voltant de l’estació i un de nou que es situarà darrera del barri de Mas Cremat. Esperem que les empreses blanenques hi tinguin accés preferent a través d’una normativa adequada i el no sòl no sigui colonitzat exclusivament, com ha succeït fins ara, per les grans cadenes de distribució comercial. Paral·lelament, els blocs dedicats a les activitats hoteleres rosegaran una altra faixa de la plana deltaica de la Tordera entre els Pins i la Plantera. O potser no, perquè potser en un futur no llunyà posarem en valor el nostre patrimoni com a divisa turística, i a partir d’aquí encetarem el camí, com altres municipis, cap a un model turístic menys intensiu i més sostenible.

Aquest conjunt nou d’espais urbanitzats estarà relligat per un sistema de parcs lineals que uniran —tot carenejant― els Padrets i el Racó Blau, al preu, però, d’haver de deixar construir en un dels seus angles un gratacels de nou plantes. No haviem deixat de construir ja en alçada? En fi, la recuperació de la finca de Can Perpinyà per a l’ús públic permetrà esponjar el centre urbà i un corredor ecològic enllaçarà —amb el permís de la nova autopista C-32, el futur cementiri intermunicipal i la solució final per Pinya de Rosa― mar i muntanya des de Pinya de Rosa fins a la zona del Vilar. Per últim, una gran zona dedicada als equipaments esportius i, qui sap si també a un recinte firal i una facultat universitària que donguin a Blanes nous aires de capital, es situarà a l’entrada del municipi venint des de Tordera.

En fi, la memòria parlarà del fet que l’aprovació del nou POUM no fou una tasca fàcil. Segurament es recordarà que la preservació del centre històric va implicar una negociació amb els seus veïns per compensar la retallada d’edificabilitats i garantir la funcionalitat d’uns edificis escanyats per l’estretor de les seves parcel·les. També es parlarà del fet que la creació del nou polígon d’activitats econòmiques a la zona de Mas Cremat va fer desparèixer, potser traslladar o fins i tot salvar, unes hortes de gran valor sentimental per als seus veïns. I per últim, vurem fotografies que mostraran que l’expansió de la vila cap al nord es va fer a costa de les últimes masies del municipi (Mas Martí, Can Parrado, etc.), i estudiarem que la seva revalortizació urbanística es va fer al preu de condemnar la viabilitat productiva i patrimonial dels edificis. En fi, esperem que el POUM sigui recordat pel fet que la seva aprovació va ser objecte de consens i que quan en el futur fem balanç del seu llegat, ens sentim prou orgullosos.

Juli Valdunciel Coll
Publicat a Celobert núm. 63 Edició de Blanes