De Londres a Marina d'Or

Vaig viatjar a Londres durant els dies de setmana santa. Londres és una ciutat molt dinàmica, amb més de vuit milions d’habitants i un producte interior brut que supera el de Suïssa. No hi ha dubte, la ciutat és, si més no en l’esfera dels afers econòmics i financers, la capital d’Europa i, juntament amb Tòkio i Nova York, el que avui s’anomena una ciutat global. Aquesta potència es reflexa en el paisatge: grans edificis aristocràtics, institucionals i seus corporatives d’empreses formen el nucli dur d’una urb vastíssima, que s’exten desenes de kilòmetres amb suburbis pel countryside britànic. El paisatge del tòptic tampoc defrauda: rebre les amables indicacions d’un bobbi gegant de cent kilos, el típic policia vestit de negre amb barret abombat, pujar a un black cab, els taxis negres amb capacitat per a cinc persones i el volant a la dreta, o menjar-se una salsitxa greixosa en una parada mòbil regentada per un pakistanès, ens transporta a les antípodes del món mediterrani.

Malgrat tot la globalització s’imposa. En efecte, mentre caminava vaig observar encuriosit com els clàssics autobusos londinencs de dos pisos i de color vermell lluien propaganda, carrer amunt i avall, amb el següent missatge: “Marina d’Or: your best investment in Spain” (Marina d’Or: la seva millor inversió a Espanya). Analitzem detingudament el tema. Fa uns mesos una notícia al diari d’economia Cinco Dias anunciava que: “Más de 600.000 británicos compararán casa en España en los próximos años”. L’article exposava que hi havia 2,2 milions de ciutadans britànics disposats a comprar un habitatge a l’estranger en els propers anys i que l’Estat espanyol era, amb un 30%, la primera opció a l’hora de comprar immobles. Així doncs, tot lliga: els britànics valoren la costa mediterrània com l’opció preferent per a fer estades d’oci i lleure, però ja no tant seguint la fòrmula d’allotjament temporal en hotels sino invertint, cada cop més, en la compra d’un habitatge en propietat. No és estrany, doncs, que Marina d’Or, la urbanització-balneària més gran d’Europa, s’anuncii al país on té el gruix dels seus clients potencials. I prova d’aquest èxit és que ja hi ha en marxa un projecte paral·lel, anomenat Mundo Ilusión, per desenvolupar un nou parc temàtic que implicaria la construcció de més de 20.000 vivendes, tres camps de golf i diversos hotels en una superfície de 16 milions de metres quadrats.

En el camp de l’urbanisme Catalunya no ha patit, per sort, els desgavells que ha viscut el País Valencià dels Zaplana i dels Camps, però, vist des de la distancia és evident que compartim un escenari present i tal vegada futur comú. Mentre Londres continua sent la capital d’Europa i el segon centre financer del món, nosaltres seguim adobant el model basat en construir urbanitzacions, posar tumbones a la platja i servir pintes de cervesa. Aquests són els designis del mercat. Cap problema! sempre ens quedarà l’any que varem guanyar la copa d’Europa superant al Chelsea.



Juli Valdunciel i Coll
Publicat a Celobert, núm. 33