En defensa del menú del dia

Fa uns dies coneixíem la notícia que Ferran Adrià, el nostre cuiner més internacional, era convidat a la Dokumenta, la principal fira artística d’Europa, que se celebra a la ciutat alemanya de Kassel. Aquest fet tenia una gran càrrega simbòlica: la cuina entrava, per primer cop, en el món de l’art contemporani. Adrià, com no, va sorprendre de nou amb una idea molt simple: exposar un fulletó amb el menú diari que dues persones de la fira tindrien la sort de tastar in situ al seu restaurant, el Bulli de Roses. Com era d’esperar, l’opció del cuiner va aixecar els més inspirats comentaris dels gurus de la ploma. La conclusió era que Adrià ha aconseguit elaborar, amb els seus plats, un llenguatge global que parla tant de democràcia com de revolució. Si! de revolució perquè ha estat capaç de portar la cuina del Bulli a Kassel; i, de democràcia, perquè deixa que dos afortunats comensals tinguin l’oportunitat de decidir amb un tast si el que es menja al Bulli és art o no.

Però ai las! la realitat quotidiana va per una altra banda. Mentre aquests afortunats comensals tenien una experiència mística i els catedràtics d’estètica discutien si la cuina és art o artesania, la majoria de mortals ens enfrontàvem, com cada setmana, a l’àrdua tasca de buscar un menú intentant protegir el nostre castigat estómac. I es que ningú, i això no és només un problema econòmic, no pot estar tot el dia menjant les delicatessen de la nouvelle cuisine. En efecte, mentre a les nostres ciutats cada vegada s’obre una escletxa més gran entre els nous restaurants de simulacre i el menú d’escalopa i patates refregides, els clàssics temples de la cuina casolana ja només són patrimoni de les tortuoses carreteres de muntanya. A la costa riem dels turistes que cauen a les grapes d’un plat de paella d’or, però fins i tot els més experts gourmets tenen problemes per no travessar la línia –cada cop més fina– entre un restaurant normal i una franquícia de cuina prefabricada.

Què se n’ha fet de la cuina de mercat? Què se n’ha fet del menú amb producte fresc de plaça? El nostre cos clama un menú funcional, harmònic i equilibrat per a cada dia i trobar això s’està convertint, cada vegada més, en una tasca digna d’un explorador, no d’un artista.


Juli Valdunciel Coll

Publicat a Celobert núm. 47. Edició de Blanes