Why Switzerland?

Tot va començar a Suïssa. Bé, potser no la cultura però si el temps en un sentit geogràfic. En efecte, els Alps marquen el el quilòmetre 0 de la història d’Europa, perquè d’aquest mur imponent, d’arestes escarpades, en descendeix l’aigua que alimenta els principals rius i planes agrícoles del vell continent (Rin, Danubi, Po i Ròdan). Però Suïssa no és tan sols una postal de muntanya sinó un variat calidoscopi de paisatges (valls, llacs i planes) amb una gradació altitudinal espectacular que va dels 4.000 als 400 metres. Algú ha vist tanta diversitat d’ambients en tan poc espai?

La Revolució industrial va arribar a Suïssa de la ma de l’aprofitament de l’aigua, els recursos minerals i la presència d’algunes habilitats manufactureres, com la fabricació de rellotges. Els vertiginosos camins carreters medievals van ser substituïts per una moderna xarxa de carreteres i ferrocarrils, i sobre aquesta base material es va desenvolupar una xarxa de ciutats mitjanes, la densitat de la qual reflecteix la peculiar organització política del país: una confederació dividida en petits estats cantonals. En efecte, si el model francès representa la fi de l’Antic Règim i la construcció de l’Estat modern a partir d’un procés revolucionari i l’anglès el mateix, però a través d’una revolució lenta i silenciosa, el cas de Suïssa és el d’una organització política medieval posada al dia, això és, un mosaic de petits dominis cantonals, cada un dels quals llueix lleis, bandera i, a voltes, llengua. En fi, el seu savi rol com a país neutral i port franc en matèria financera van fer la resta.

Així doncs, a Suïssa no hi trobarem una gran capital sinó una fornida xarxa de ciutats mitjanes i petites amb una gran personalitat. Els seus cascs històrics, de regust medieval, es dilaten en forma d’eixamples residencials amb robustos edificis neoclàssics i racionals d’inspiració centreeuropea. Més enllà, grans extensions de ciutat-jardí entapissen un paisatge urbà que, malauradament, de vegades culmina amb els grisos blocs de pisos dels anys 60 i 70. Curiosament, el seu inventor, l’urbanista Le Corbusier era suís; sortosament, va fer carrera a França. I on s’acaba la ciutat comença el camp, que a Suïssa és poblat d’edificacions disseminades: cases de fusta amb teulats a dues aigües que, si per si soles no fossin prou belles, amb el gir estacional dels conreus, els abundants retalls forestals i l’omnipresent verd dels prats, configuren un quadre tan deliciós com la xocolata. I aquest romàntic quadre presenta sempre un teló de fons estable: la muntanya, una categoria geogràfica que a Suïssa assoleix tot el seu significat. En efecte, un cop remuntem les pastures i deixem de sentir les esquelles, ja per damunt dels 2.000 metres, la roca nua, les blanques geleres i la imprevisibiltiat del temps imposen la seva llei, tan dura com bella.

En fi, Suïssa representa políticament i paisatgística un petit món medieval posat al dia; una peça d’exotisme geogràfic, polític i cultural que no per això deixa de participar del luxe i la modernitat més extrema; un país tant divers com equilibrat, tan modern com ben conservat. Segueixo buscant la meva Arcadia però de moment Suïssa n’és el principal candidat.

Juli Valdunciel

Agost, 2009