Suquet de medusa

Un estudi publicat a la revista Science en el que hi participa l’investigador Enric Sala, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, apunta que si seguim amb el ritme actual de d’explotació del mar, els recursos de peix i marisc del món es col·lapsaran –poca broma!– l’any 2048. L’estudi conclou que la sobreexplotació està reduint la capacitat dels oceans per produir peix, filtrar contaminats i resistir malalties.

Algú podrà pensar que aquest treball és alarmista i genèric, però tots sabem que la situació a la Mediterrània no és ni de bon tros la millor, i d’això ja fa temps que en tenim algunes evidències concretes. L’exemple més clar és el de les meduses, que han proliferat a mesura que espècies com els dofins, les tortugues o les tonyines anaven desapareixent, fins al límit de convertir-se en veritables plagues. I es que des de fa uns anys, la bandera vermella a la platja ja no és sinònim de temporal de llevant sino de l’arribada d’una nova tongada d’objectes gelatinosos disposats a amargar-nos el bany. Si dirigim la nostra mirada a taula les evidències són igualment clares. En efecte, només cal fer una visita a la peixateria per veure com uns rapets escarransits procedents de la Costa Brava sucumbeixen davant dels fastuosos filets de perca del nil o dels llenguados que arriben amb avió des de Namíbia i es venen a meitat de preu. Però, la veritat, des de que això succeeix, el gust del peix ja no és el mateix.

En fi, el mar i els seus productes formen un dels pilars de la cultura Mediterrània, amb una implicació que travessa tots els sectors de la nostra economia, des dels pescadors als minoristes i majoristes del peix, des de la restauració al sector hoteler. Per tant, ens toca moure fitxa, cal un impuls fort de l’administració i un pacte transversal per conservar el nostre paisatge marí; calen més reserves protegides, negociar l’aplicació de vedes i reduir la contaminació. Altrament, ens tocarà començar a fer variar la dieta, i que voleu que us digui, el meu paladar encara no està preparat per a un suquet de medusa.

Juli Valdunciel Coll
Publicat a Celobert núm. 40