Les pluges dels passats dies 12 i 13 de setembre i el cúmul d’averies dels dies posteriors van tornar a posar de manifest el mal estat de les infraestructures ferroviàries a Catalunya. RENFE va atribuir aquesta vegada –i amb raó– les avaries i els retards a unes pluges excepcionalment intenses, però els que agafem el tren sovint sabem que el dia que la causa dels retards no és la pluja ho és la catenària i quan no ho és la catenària ho són les vagues amb que la companyia ens obsequia períòdicament. Aquesta vegada, però, el corol·lari d’escenes va ser digne de pel·lícula, especialment les d’un tren Euromed que va quedar aturat a les Terres de l’Ebre, amb els passatgers abandonats durant tota la nit al caliu d’uns entrepans congelats.
Als anys vuitanta el sistema de rodalies de RENFE va fer un salt qualitatiu amb la posada en servei de nous combois i una major freqüència de pas. Això va permetre una millora de les comunicacions del Maresme i la Selva Marítima amb Barcelona, però, per desgracia, l’augmentat de la mobilitat dels darrers anys ha posat al límit de la capacitat de càrrega del servei. Les dades són reveladores: entre 2001 i 2005 el nombre de viatgers de rodalies de Barcelona ha passat de 95 milions a 122 milions, en canvi, durant aquest mateix període, la companyia no ha posat en servei cap comboi nou. El resultat ja el coneixem: a les hores punta del matí i la tarda és difícil trobar un seient durant bona part del recorregut entre Blanes i Barcelona. Bé, i de la connexió entre Blanes i Girona ja no cal que en parlem, oi? Només cal dir que en alguns casos el temps d’espera a l’estació de Maçanet-Massanes per fer l’enllaç és superior al del trajecte a cavall del tren.
Això de RENFE és com la família, tots ens coneixem des de fa temps, amb les qualitats, els defectes i –diem-ho clar– els vicis, però com que som família estem abocats a conviure. La gestió de rodalies sembla que arriba amb el nou Estatut, les inversions ja ho veurem. En fi, almenys espero que ben aviat agafar el tren ja no impliqui haver de sentir allò de “tren con destino Gerona y Zerbere”; unes paraules que a molts ens recorden altres temps.
Juli Valdunciel i Coll
Publicat a Celobert, núm. 39
Les pluges dels passats dies 12 i 13 de setembre i el cúmul d’averies dels dies posteriors van tornar a posar de manifest el mal estat de les infraestructures ferroviàries a Catalunya. RENFE va atribuir aquesta vegada –i amb raó– les avaries i els retards a unes pluges excepcionalment intenses, però els que agafem el tren sovint sabem que el dia que la causa dels retards no és la pluja ho és la catenària i quan no ho és la catenària ho són les vagues amb que la companyia ens obsequia períòdicament. Aquesta vegada, però, el corol·lari d’escenes va ser digne de pel·lícula, especialment les d’un tren Euromed que va quedar aturat a les Terres de l’Ebre, amb els passatgers abandonats durant tota la nit al caliu d’uns entrepans congelats.
.jpg)
