Vaig tornar ara fa uns dies d’una estada llarga a l’estranger a través de l’Aeroport de Girona. Alguns detalls, però, em van fer saber d’immediat que tornava a estar a casa. Només travessar la duana i ensenyar el passaport vaig observar encuriosit com al meu darrere una jove alta i rossa britona que, ho confesso, ja havia detectat només baixar de l’avió, era retinguda durant uns segons per un jove policia nacional amb l’excusa que no tenia els papers en regla. Al·leluia! La clàssica estampa de benvinguda del policia nacional amb bigoti, preparat per liar-te un “puro” amb qualsevol excusa, havia estat substituïda per la d’un d’aquests joves “catxondos”, de la nova fornada, disposat a saltar-se tot el protocol per fer una broma.
La segona imatge, en sortir de l’Aeroport, ja no va ser tant còmica. Després de passar algunes setmanes entre les rouredes dels parcs i les vies verdes de l’Anglaterra profunda, em vaig trobar amb l’estampa dessoladora de les obres del desdoblament de la carretera N-II, de Girona a Maçanet de la Selva. Increible! Mentre intentava sortejar les mitjanes i els desviaments provisonals, i encarar d’alguna manera la sopa d’esses amb que han convertit l’antiga carretera, vaig poder observar un paisatge dessolador format per una estesa d’arbres a banda i banda de la carretera. El primer sentiment ver una profunda tristesa i impotènica. Em va venir al cap aquella imatge de l’antic viatge amb cotxe des de la costa a Girona, quan no hi havia tant de trànsit i el camí era acompanyat per espesses boscúries, interrompudes, sàbiament, per hostals mítics com La Granota o l’Hostal del Rolls. El segon va ser pensar quin tipus d’estudi d’impacte ambiental podia justificar un projecte i unes obres tan destraleres. El tercer va ser imaginar-me quina imatge s’emportaria la jove turista que arribava per primer cop a visitar les nostres contrades i es trobava amb aquella postal de benvinguda.
Després d’anys i panys reclamant el desdoblament de la N-II ara ens trobem amb aquest bunyol. Però creieu-me, no era això! Hi havia diverses alternatives: rescatar el peatge de l’autopista, desviar-hi provisonalment el trànsit de la N-II mentre es desdoblava per l’actual traçat, etc..., però està clar, els senyors de Foment han triat la pitjor: obrir en canal la comarca i regalar als usuaris d’aquesta carretera dos anys d’obres. En fi, els llibres d’història recolliran per sempre que la comarca de la Selva deu el seu nom a les extenses forestes que una vegada recobrien aquests paratges. Descansi en pau.
Juli Valdunciel
Publicat a Celobert núm. 49. Edició de Blanes
Vaig tornar ara fa uns dies d’una estada llarga a l’estranger a través de l’Aeroport de Girona. Alguns detalls, però, em van fer saber d’immediat que tornava a estar a casa. Només travessar la duana i ensenyar el passaport vaig observar encuriosit com al meu darrere una jove alta i rossa britona que, ho confesso, ja havia detectat només baixar de l’avió, era retinguda durant uns segons per un jove policia nacional amb l’excusa que no tenia els papers en regla. Al·leluia! La clàssica estampa de benvinguda del policia nacional amb bigoti, preparat per liar-te un “puro” amb qualsevol excusa, havia estat substituïda per la d’un d’aquests joves “catxondos”, de la nova fornada, disposat a saltar-se tot el protocol per fer una broma. 
.jpg)
