Una roja made in Barça

Amb independència de la meva simpatia haig de reconèixer que la presència a la selecció espanyola de diversos jugadors catalans em genera certa complicitat. Però a banda d’això, als qui ens agrada el bon futbol ja fa dies que gaudim dels partits d’una selecció que és la que ha desplegat millor joc durant la present Eurocopa, tant en la parcel·la estètica com, pràcticament per una vegada en la història, en el pla dels resultats.

Això no és només un fet casual. Mentre la brunete mediàtica, amb el Marca i l’As al capdavant, xarrupa amb la cavalcada triomfal d’una “roja” guiada, segons ells, per “sant Casillas”, els qui hi entenen de futbol han observat que la fórmula no es basa simplement en la ma puntual del porter madrileny sinó en una verdadera revolució copernicana. El canvi està en l’abandó del futbol de “fúria” tradicional, dels Camacho i companyia, i la seva substitucció pel famós “tiqui-taca”. En efecte, ja fa dies que veiem molts paral·lelismes entre aquesta selecció i la filosofia de joc del Barça: presència massiva de jugadors de toc a l’alineació, possesió i circulació ràpida de pilota i repetició fins a l’exhasperació del contrari dels familiars rondos, és a dir, un tipus de futbol molt més propositiu i alegre que el soporífer cattenaggio italià o l’estil depredador d’Alemanya.

En fi, als catalans ens queda com a mínim la victòria moral —això si, un xic refinada— de veure com Espanya juga a la catalana. A l’espera de poder disfrutar d’una gran final, només em resta desitjar que ben aviat poguem veure el “catedràtic”, Xavi Hernàndez, dirigir al són del “tiqui-taca” una selecció oficial catalana.

Juli Valdunciel

Celobert núm. 59, Edició de Blanes